Article:

2a Part: De nou, Angustinos.

L’absència de diversos companys ha provocat que ens reorganitzem novament en 3 equips d’exploració: el primer format per en Rafa i en Manolo, el segon per l’Erik, la Cristina i jo, i el tercer per en Jose, en Rubén i l’altre Manolo. Donades les circumstàncies els dos primers equips farem punta, mentre el tercer quedarà de suport i per instal.lar el cable telefònic.

La tasca del dia es instal.lar el primer pou de 107 metres. Primer entraran en Rafa, en Manolo i el Jose, i passades unes hores entrarem l’Erik, la Cristina i jo carregats amb petates de cordes per als pous posteriors. La jornada promet ser suau, com un escalfament de cara al que ens espera.

Al cap de cinc hores d’haver marxat el primer equip ens equipem i preparem el material, primer instal.larem una corda d’ajuda a la rampa d’entrada a la cova que en facilitarà l’accés, entre d’altres petates baixarem ja un bidó ple de menjar per al campament. Però quan tot just acabem de vestir-nos apareix en Jose, que acaba de sortir, molt més aviat del previst. Ens explica que al pou de 100 hi cau molta aigua, que la corda hi queda molt exposada i per tant et mulles molt, amb tot això es treu una bota i hi aboca tota l’aigua que té a dins d’una manera ben còmica. Per un moment veig perillar l’exploració ja que no anem preparats per tanta aigua, però tot i les seves recomanacions decidim entrar-hi.

Arrosseguem el material fins al principi de la rampa, ens ajuden l’Alex i la Mercè. Darrere nostre també es preparen el Ruben i el Manolo que començaran a instal.lar el cable telefònic. La boca d’Angustinos es espectacular, es tracta d’una arcada natural d’uns 30 metres d’ample situada enmig del rierol que recorre la vall, el qual forma una cascada al mig de l’arc que va a parar directament a dins. Al portar tot el dia plovent la cascada es veu en tot el seu esplendor. Lligo la corda en un arbre i amb l’ajuda de l’Erik la anem estenent pel caos de blocs que trobem just entrar. La galeria gira 90º a l’esquerra just al principi i continua en pendent una cinquantena de metres, un cop transcorreguts aquests s’arriba a una zona mes o menys plana per on circula l’aigua de l’entrada i on tenim acces a les diferents vies de la cavitat. Un resplendor groguenc al fons m’indica quina es la nostra, son en Rafa i en Manolo que ja surten. Ens comenten el problema de l’aigua i que tan sols han pogut instal.lar el primer pou. Novament decidim aventurar-nos-hi i avancem fins a la capçalera del pou.

A diferència de la via “sorpresa” ens trobem en un espai petit, que no sembla que tingui de ser un pou de 107 metres, fem una cadena per traspassar tots els petates i el bidó fins a la capçalera i l’Erik comença a baixar. Se sent força circulació d’aigua, tots ens mentalitzem que pot ser una exploració prou incòmode.

L’Erik allibera la corda de seguida, i jo començo a baixar traslladant 2 pesats petates. Tot just començar un tram volat deixa entreveure les dimensions del pou que estaven amagades, un segon fraccionament i comença la pluja, un constant regalim d’aigua cau directament sobre la persona i et deixa completament moll. Un cop superat aquest tros, un seguit de trams curts et separen d’aquest xipoll. De cop i volta la roca cambia d’aspecte, ara té un color més fosc, empapada, donant la imatge d’una cavitat activa.

Un nou fraccionament i la corda em condueix per una vertical aplegada d’arestes verticals molt esmolades que no fan gaire gràcia fins al punt que em trobo amb una tot just davant meu, jo amb una cama per cada banda i ella com un ganivet amenaçant la corda i la meva integritat física. Afortunadament, i tot i que passa a pocs centímetres, no es produeix cap frec.

De cop i volta l’Erik crida “Tot lliure!”. Ja es a baix?, amb tot plegat el pou s’ha fet curt, la gran quantitat de fraccionaments i el fet d’anar tocant paret el fan molt còmode. Toco terra i m’aparto ràpidament dels esquitxos de l’aigua que prové de l’entrada. Ben mirat no ens hem mullat tant. Als pocs minuts arriba la Cristina i agrupem tot el material que hem baixat. Com que estem en bon estat físic decidim continuar la instal.lació de l’avenc on ho han deixat en Rafa i en Manolo, la Cristina ja n’ha tingut prou i començarà a sortir.

L’Erik i jo carreguem un petate de corda cadascú i ens disposem a seguir avançant per la activa cavitat, miro el pou que segueix i sentint la remor de fons de l’aigua comencem a instal.lar una nova corda.




Continuarà...