Article:

Es tracta d’una interessant cavitat que comunica amb l’exterior per dues boques, separades entre elles per una cinquantena de metres i que donen lloc a dues vies que conflueixen a 60m de fondària. La boca que podríem anomenar com accés principal, mesura 40 x 20 m i dóna pas a un imponent pou de gran amplada i de més de 100 m de profunditat, pel fons hi circula amb força un riu, el curs del qual podrem seguir aigües avall durant un curt tram, fins que un sifó ens impedirà continuar l’exploració. Aquest punt està situat a –111 metres i és la cota màxima penetrable. Aigües amunt i si estem disposats a mullar-nos, podrem remuntar el seu curs durant algunes desenes de metres. Aquest riu surt a l’exterior, després d’un desconegut recorregut subter¬rani, per la surgència de la Sorgue.

Les importants dimensions de la boca de l’avenc, permeten l’entrada de molta llum i això fa, juntament amb l’alt índex d’humitat que hi ha a l’ambient, que una bona part de les parets del gran pou estiguin gairebé totalment cobertes de molsa. Això i la seva gran amplada, donen al descens d’aquesta vertical, i sobre tot en un llarg tram en el que la davallada es fa en aeri, és a dir, sense tocar cap de les entapissades parets, una espectacularitat molt difícil de poder explicar.

Al fons del pou, aterrem just  damunt d’una estreta biga de ferro, que ens evita anar a parar al bell mig del cabalós riu i a través de la qual, i amb una mica d’equilibri, podrem arribar sense cap dificultat a una de les ribes. Ens trobem  a –106 metres.

Si decidim entrar a la cavitat per l’altra boca, accedirem a la via anomenada “des puits parallèles”, per la qual haurem de baixar diferents pous i ressalts i després d’assegurar-nos en un llarg passamà desembocarem en el gran pou, que ens ofereix, a mesura que ens hi anem acostant i degut a la claror que hi entra, unes precioses panoràmiques que poden donar lloc a la presa d’imatges fotogràfiques de molta bellesa.

Es tracta doncs, d’una interessant cavitat la visita a la qual és del tot recomanable i que de ben segur ens deixarà una acusada sensació de satisfacció i un record magnífic.

Antoni Rocías