ERE-AEC :: Equip de Recerques Espeleològiques Agrupació Excursionista Catalunya

Història de l'ERE:

Avui, amb unes quantes passades d’un satèlit al voltant de la Terra es poden configurar tots els mapes necessàris per al coneixament del globus terrestre. Amb els GPS podem localitzar una situació determinada i accedir-hi amb qualsevol dels mitjans que la tecnologia ha posat al nostre abast. No és aquest el cas d’un segon món que tenim en el nostre planeta, parlem del món subterrani, coves i avencs formats per l’acció de l’aigua, de moviments tectònics i, àdhuc, per corrents de lava.

Aquest és un hàbitat en el que encara hi ha molt per a descobrir. És aquí on desenvolupa la feina l’espeleòleg que amb la seva formació tècnica i científica encara té la oportunitat de trepitjar, per primera vegada, paratges inexplorats.

La ciència-esport que estudia la formació, l’evolució i l’exploració de les coves i avencs és la Espeleologia. Aquesta macro-ciència té diverses vessants, entre les que cal destacar la geoespeleologia, la bioespeleologia i l’arqueologia, entre d’altres. Per tal d’accedir a l’estudi d’aquest mitjà, l’espeleòleg també ha de tenir una acurada formació en els aspectes tècnics: sistemes i materials d’exploració, topografia, tècniques de socors i rescat, etc.

Aquesta activitat, que requereix un alt grau d’especialització, ha estat vinculada des dels seus inicis fa més de 100 anys a l’excursionisme, si bé en el nostre país, pel que respecta a grups organitzats, la seva història es remunta a poc més de 50 anys d’existència. Un dels grups pioners és l’Equip de Recerques Espeleològiques de l’Agrupació Excursionista “Catalunya” (E.R.E. A.E.C) que es fundà el 8 octubre del 1952.

Aquest és el segon grup constituït a Catalunya amb dedicació exclusiva a l’espeleologia tant en les branques científiques com en les tècniques. La fundació de l’E.R.E. A.E.C. es materialitza com a conseqüència d’un interès continuat en el si de l’Agrupació amb exploracions subterrànies documentades des de l’any 1935 que varen desembocar en la creació, a l’any 1945, del Grup Espeleològic ADARGA dins la secció de caire científic del mateix nom a l’Agrupació Excursionista “Catalunya” per iniciativa de l’arqueòleg Sr. Josep M. Nuix.

Els integrants del primer equip de l’E.R.E. A.E.C. liderats per Antoni Ballester foren els iniciadors en el nostre país de l’espelologia subaquàtica, treballant, sobre tot, al riu subterrani del Garraf des de la seva sorgència al mar: la Falconera. En aquesta cova submergida es varen utilitzar els novedosos sistemes d’ampolles d’oxigen disenyades per el comandant Costeau, amb qui membres de l’equip varen tenir la ocasió de compartir unes jornades a la Costa Brava l’any 1.954, el mateix any que aquest grup va entronitzar la imatge de la mare de Déu de Montserrat en una de les sales inundades de la Falconera a 12 metres per sota el nivell de l’aigua, essent l’acte pioner a nivell mundial, poc temps després varen ser espeleòlegs italians qui també submergirien una imatge.

Algunes de les exploracions subaquàtiques es varen treballar conjuntament amb altres entitats con va ser el cas de les exploracions al complexe de Na Polida a Mallorca l’any 1.954 amb el G.E.S. del Club Muntanyenc Barcelonès (el primer grup espeleològic de Catalunya) i les col.laboracions amb el C.R.I.S.

A l’any 1.955 l’E.R.E. A.E.C., després d’una escisió emprén una remodelació organitzativa amb l’equip format per Jordi Farran, Joan Valldosera i Josep M. Policart reorganitzant-se amb la incorporació del Dr. Eduard Ripoll con assessor de prehistòria i la col.laboració incondicional de l’arqueòleg Josep M. Nuix, que més tard i durant 25 anys seria l’encarregat d’excavacions de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de Barcelona. En aquesta matèria també va ser molt activa la delegació que l’E.R.E. A.E.C. tenia a Vilafranca del Penedès, vinculada al Museu Arqueològic de Vilafranca. Varen ésser variats i importants els descobriments en aquest àmbit, localitzant vestigis de l’edat del bronze a la Cova del Muricecs (Montsec) entre els que cal destacar un enterrament, un vas polipode, una destral i un conjunt de braçalets, també són destacables les troballes de pintures rupestres de principis de l’edat dels metalls junt amb restes humanes, talles de sílex i ceràmiques a Olèrdola, a més d’altres troballes en diferentes zones de la nostra geografia.

En aquesta època també es va treballar l’aspecte tècnic de les exploracions amb el disseny de diferents tipus de casc amb instal.lacions luminiques, aparells de medició de les voltes de sales de grans dimensions i sistemes d’ascensió de pous amb aparells molt innovadors que reduïen considerablement el pes i volum del material que s’havia de transportar aleshores.

A finals dels anys 60 es varen iniciar una serie expedicions i campanyes. Es varen descobrir importants cavitats al Pla d’Ardenya, a aquest fet hi contribuï la residència de membres de l’E.R.E. A.E.C. a Vallirana i Cervelló que realitzaren una prolífica activitat al massis de l’Ordal, això va facilitar el desenvolupament de treballs de descoberta de cavitats a la zona, explorant importants fondàries per les característiques d’aquest karst. Més tard, aquest grup, esdevingué el Centre Excursionista Vallirana. En aquesta regió, el membre de l’equip, Ferran Elias Balanyà, va fer un important treball cartogràfic en nom de l’Institut Geogràfic i Cadastral i de la Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns de Barcelona a escala 1:12.500. Entre altres campanyes cal destacar la que es va fer entre l’any 64 i el 70 anomenada Cim Estel.la als Rasos de Peguera amb la localitzció i exploració de cavitats amb més de 100 metres de desnivell. A l’any 71 la delegació de Reus va organitzar l’expedició a Argèlia explorant diverses cavitats de diferents recorreguts i profonditats on es varen localitzar destacables troballes arqueològiques, entre elles una mòmia humana i ossos de l’Ursus Speleus, l’anomenat òs de les cavernes. A l’any 74 membres de l’E.R.E. A.E.C. varen organitzar l’expedició al subsol Iugoslau explorant un total de 13 cavitats de llarg recorregut i dimensions impressionants, en aquesta expedició els espeleòlegs iugoslaus varen entregar a l’E.R.E. A.E.C. un exemplar de proteus anguinus, l’unic vertebrat exclusivament cavernícola del món amb una llargada d’aproximadament 30 cms. que l’equip va cedir al departament de biosespeleologia del Museu de Zoologia de Barcelona per al seu estudi. A l’any 79 es va fer una important investigació a la sorgència de les Fonts del Llobregat i cavitats properes.

A l’any 1979, l’E.R.E. A.E.C. celebra el seu primer simposi que es recull amb la publicació de l’edició monogràfica d’un volum que aplega un total de 20 treballs realitzats per membres de l’equip sobre els diversos àmbits de l’espeleologia entre els anys 52 i el mateix 79.

Al llarg de les decades dels 80 i 90 l’E.R.E. A.E.C. tant a nivell de membres com de club va apostar per a la col.laboració intergrups. Això li ha permès intercanviar sistemes, tècniques, coneixements i compartir diverses interpretacions sobre la manera d’entendre i practicar aquesta ciència-esport. Ha estat amb aquests intercanvis amb els que s’ha accedit a participar a expedicions, campanyes i descobertes d’importants cavitats que han enriquit l’esperit i la capacitat de tots els components d’aquest equip. Val a dir que al marge d’expedicions i campanyes, al llarg d’aquests anys es varen realitzar significants activitats (en alguns casos primeres exploracions) a grans cavitats de l’Aragó, Andalusia, Cantàbria, Astúries i França utilitzant noves tècniques d’exploració per a medis amb importants cabals d’aigua, llacs, llargs recorreguts verticals i horitzontals, grans verticals absolutes, etc. assolint en moltes ocasions bases de grans verticals i fons d’avencs catalogats entre els més importants del món. També s’han descobert noves cavitats realitzant-ne les primeres exploracions amb el corresponent aixecament topogràfic i els seus estudis geològic i bioespeleològic.

Entre altres col.laboracions, s’ha participat des de l’any 82 al 89 en els treballs de localització, exploració i catalogació de les cavitats del Massis del Cotiella (Osca) on s’ha arribat recorreguts de 3.5 kms i fondàries de 400 metres havent-se colorejat les aigües del curs del riu subterrani, les quals, afloren a 14 kms. de distància.

L’E.R.E. A.E.C. també ha participat en la politica administrativa dels organismes de representació espeleològica tant en la etapa dels anys 50 com a les darreres dècades amb la presència d’alguns dels seus membres en les juntes de les federacions catalana i estatal.

Va ser el 15 de juny del 1954 quan l’Equip de Recerques Espeleològiques de l’Agrupació Excursionista “Catalunya” inaugurà el seu 1er curs social d’espeleologia, era el primer dels passos que forjarien una de les vocacions que s’ha mantingut en la tradició d’aquest equip: la formació completa de l’espeleòleg, organitzant periòdicament cursos i seminaris sobre diversos àmbits de l’espeleologia permetent, així, el cultiu d’una important pedrera i un continu reciclatge per a tots el seus associats. En aquest àmbit de la docència i en la investigació de tècniques i materials, integrants de L’E.R.E. A.E.C. han estat monitors i instructors del Departament de Tècnica de l’Escola Catalana d’Espeleologia. Pel que respecta a la formació, els darrers anys l’equip ha apostat per fer un tipus de divulgació de la espeleologia més adient als moments actuals, basats en la projecció d’aquesta activitat a diferents nivells d’interès, organitzant jornades de divulgació, pas previ als cursets d’iniciació per als adults que volen conèixer el món subterrani i, també, la descoberta de l’activitat a les seccions infantils i juvenils amb esperit de continuïtat o de desitg d’aprofondir en el coneixement d’aquesta disciplina.

Actualment l’E.R.E. A.E.C. està format per una trentena de membres immersos en la més efervescent de les activitats. A l’any 2000 es varen finalitzar una sèrie d’estudis i treballs de divulgació sobre les mines de Can Palomeres, dirigits, principalment, a la conservació i protecció d’aquest ecosistema subterrani que recull una de les colònies de rat-penats de cova més importants del nostre país, col·laborant amb la Federació Catalana d’Espeleologia en la protecció d’aquesta singular cavitat. Aquest treballs es completaren amb una conferència a la biblioteca de Malgrat de Mar acompanyada amb un ampli reportatge cinematogràfic sobre aquesta mina en el que s’exposa la importància que va tenir a l’època per a la economia de la comarca i es tracta la evolució d’aquest indret fins a esdevenir un santuari de quiròpters.

Després de treballar en diferents karsts allunyats de la seva seu, en aquest moments l’E.R.E. de l’A.E.C. està concentrant esforços treballant les zones pròximes a la ciutat de Barcelona, retornant l’interès per uns massissos on encara hi ha molta feina per fer, localitzant-hi noves cavitats, fent-ne el seu estudi i catalogant-les

L’octubre del 2002 s’acompleixen els 50 anys d’aquest equip pioner al nostre país. Mig segle invita a la reflexió i és per això que, sense aturar les activitats de recerca i investigació, l’Equip de Recerques Espeleològiques de l’Agrupació Excursionista “Catalunya” es disposa a recopilar l’activitat de tots aquests anys.

L’octubre del 2001 es donaà el tret de sortida a tot el seguit d’actes que aquest equip organitzà per a la commemoració. La inauguració de l’anomenat “50nari” s’inicià amb la pel.lícula-documental “Spelaion - La natura no s’acaba damunt la terra”, realitzada per Marc Navarro amb la col.laboració dels membres de l’equip i en la que, s’escenifiquen els darrers cent anys de l’espeleologia en el nostre país, a més del rodatge d’espectaculars imatges mai vistes ni per els propis espeleòlegs.

Amb motiu d’aquest 50nari, l’ERE AEC va oferir-se a la Federació Catalana d’Espeleologia per a la organització de la 8ª trobada d’espeleòlegs de Catalunya que se celebrà el mes de juny del 2002, trobada que fou tot un èxit de participació i que reuní a tres generacions d'espeleòlegs al cor de Garraf.